Dissortadament aquest desembre hem de dir més adeus, en Baloo de la colònia Gari i dues setmanes després Grisset-Blanquet del Parquing Can Muntanyà. Són pèrdues que ens afecten, especialment a les persones que els cuiden, però han tingut una vida llarga, ha estat estimats i cuidats.
Ara son al Paradís del Animals i des d’allà ens volen consolar perquè ja no el hi pot passar res de dolent i diuen que ho han passat molt bé mentre estaven amb nosaltres però allà és una passada. Diuen que el més els agrada es saltar de núvol en núvol que semblen de cotó. S’han trobat amb tots els coneguts que varen pujar abans i amb d’altres amb els que s’estan fent amics. També diuen que hi ha un cavall que no s’enfada si li tiren de la cua i que els deixa que pugin a sobre i els passeja.
Tots ens envien un petó molt gran, saben que estem tristos però volem que pensem que ens estimen des d’allà on ara també son feliços.
