Hola estimats, sóc la Xeta, em dieu així perquè soc coixeta. Avui he pujat aquí. Tenia ganes perquè encara que amb vosaltres estava molt bé, la finca davant de Sotavent era un oasi, em veieu en aquestes fotos. Gràcies Natalia. Tot i que van començar les obres, però és tan gran que tenia lloc per tot arreu, com quan estava en Peludet. Vull que la Carme de Montalpark i en Joaquim sàpiguen que els he estimat i els estimo molt. Ens veien cada dia quan en portaven el menjar. Em cuidaven tant i la Gemma quan venia. També passaven pel davant la Rosa i en Joan i sempre em deien alguna cosa i si no tenia pinso em portaven. I recordo la Mar, la Isabel i tants que no puc dir el nom de tots. M’agradava que tothom em toquessin i m’acaronessin.
M’han vingut a trobar tants companys, a alguns els coneixia, tots són la mar de simpàtics i com que ara no em fa mal res i camino bé, diuen que aprendré jocs molt divertits, saltarem, correrem i moltes coses més.
Hi ha bastants que son de Caldes, així que hem pogut miolar de coses del poble i de tanta gent que ens ha estimat i cuidat, sobre tot de Caldes pels Animals. Com diu la Rosa m’havia recorregut tot el poble. El que no havia vist mai son aquests animals tan grans, es diuen cavalls i burros (imagineu, diuen burro català). És genial pujar a sobre i anar amunt i avall tot i que ens hem d’enganxar als seus cabells per no caure. Però no passa res si caus perquè vas a parar a núvols de cotó.
He estat molt bé amb la Sra. Pia, a casa seva aquestes darreres setmanes quan em vaig posar tan malalta. Sento que l’he embrutat coses però ja no era jo. És que una es fa gran i si a sobre et poses malalta. Però continuo sent coqueta i no vull dir quants anys tenia, ho dic en veu baixa, més de 15. Em tret alguns.
També ha vingut a saludar-me aquest de la foto, Misi, vivia a Camí Ral, però es va trobar malament i ja sabia que li tocava pujar al Paradís dels Animals, així que va anar muntanya amunt i es va estirar tot esperant pujar. També s’ha trobat amb d’altres companys seus.
Tots us diem Caldes pels Animals que continueu fent aquesta tasca tan bonica i necessària per tots nosaltres i per tots els animals. Sé que teniu projectes i ja ho comentaré amb els col·legues.
Apa que ens criden per dinar. Us envio el meu miau més dolç.
