Hola Lídia, de seguida que em vaig anar vaig pujar al Paradís del Animals. No sé qui em va portar però em diuen que això passa cada cop que un de nosaltres ja sigui, gat, gos, cavall, conill, ocells, etc. Ja sé que ni hi ha cap tipus d’animal que sigui etc., però vaig aprendre que això es fa quan hi ha més coses similars a dir. Ja saps que jo era, i soc, molt intel·ligent i que m’agradava molt saber el per què de les coses. Tu vas aprendre de mi, o sigui que t’he ensenyat moltes coses.
Doncs no pots fer-te ni idea de com és això. Ni m’ho hagués imaginat mai. Sempre fa sol, hi ha molt d’espai per córrer i saltar. És igual que siguis vell com jo ho era, aquí faig el que feia de jovenet i no m’haig de posar crema hidratant per semblar més jove.
M’han vingut un munt de companys a preguntar-me coses. En primera línia els gossos, darrera els gats i tots els altres. Diuen que sempre que puja un es fa així per tal que expliquem com era la nostra vida.
I no saps com m’he esplaiat explicant tantes coses que he viscut i tots ells i elles, que aquí sembla que també funciona això de políticament correcte. A veure si m’acostumo. Tots m’escoltaven bocabadats. El més divertit, em diuen, és saltar de núvol en núvol que semblen de cotó, fer carreres, perseguir-nos. I està programat el dia de pluja que és quan ens dutxem. Doncs els hi explicat que ets una meravellosa cantant, que moltes vegades ho fas descalça perquè t’agrada sentir el contacte de la terra. I mira quina cosa més guai, resulta que hi ha un núvol molt gran, el núvol informàtic, on hi ha internet.
Però solament pàgines i enllaços bonics que per això és un Paradís. Així que agafaré torn i els faré venir a tots per tal que et sentint cantar. Això serà de concerts anteriors perquè els que facis ara amb els teus musics els podrem veure directament i sense necessitat de tenir entrada.
Jo intento tararear les teves cançons, les he sentit tantes vegades perquè ens portaves als concerts a tots tres, Cadi, Sibi i jo. Els hi has de dir que estic molt bé. Que us enyoro, és clar, han estat molts anys junts però en saber que estic bé segur que us trobareu millor i això em farà feliç.
Vinga Lídia, continua fent el que fas, i sobre tot, sent com ets, i recorda aquelles paraules que et va dir el teu estimat amic Arcadi Oliveras, no et pots permetre de perdre l’esperança.
