L’estiu del 2020 a una gateta que estava alletant tres petits en un pati a Caldetes li varen disparar amb un arma de balins. Va quedar paraplègica. Un fet terrible; després de diverses visites veterinàries i ajuts de socis, la Mar se la va portar a casa, on havia el Roc, el seu gos i d’altres gats. Li va posar de nom Mia. No podria caminar amb les potes darreres i també caldria ajudar-la a orinar. Dos petits es varen donar en adopció però se li va deixar un amb ella.
Aquesta matinada, 10 de març la Mia ha mort. La Mar l’ha agafat perquè no la veia bé i s’ha quedat en els seus braços.
Ara la Mia ha pujat al Paradís dels Animals, i com els altres que havien pujat abans li envia un missatge a la Mar per expressar-li el seu amor i per consolar-la. I també a nosaltres. Això és el que li diu.
La Mia i la seva filla PatuMar, estimada Mar, ja he arribat i, saps qui és el primer que m’ha vingut a rebre?, en Roc. Si veiessis com està de guapo. Ha estat ell el que m’ha presentat a la resta de companys, gats, gossos, cavalls, ocells, animals de tota mena especialment als de Caldes. He estat amb en Hero, que li envia un petó a la Rosa i l’Eduard.
¡Quin lloc estimada! Sempre fa sol, i quan anem a dormir sona una música molt suau i harmoniosa. I saps què, puc caminar, córrer, saltar. El que resulta més divertit per tots nosaltres és saltar d’un núvol a l’altre, son com de cotó, quan aterres et gronxes amunt i avall. Però soc un recent arribat i haig d’aprendre moltes coses.
Estic trist però per haver-te deixat. Em diuen que puc comunicar-me amb tu i així t’ajudaré a vèncer la teva tristesa que sé que és molt gran perquè m’has estimat i m’estimes molt. I tot el que m’has ajudat, perquè al principi vaig quedar fet un trasto pel mal que em varen fer aquella gent. Però amb tu i amb els companys de casa estava molt bé i vaig poder fer de mare amb el meu petit, i fins i tot vaig aprendre a desplaçar-me pel pis. Gràcies a tu. Em diuen que des d’aquí et podré veure sempre, i ara estic veient com plores. Fes-ho; plorar és el respir i el sospir de l’ànima. Les teves llàgrimes arriben a nosaltres i es converteixen en pluja que torna al terra. Però si us plau, tampoc es tracta que omplis els embassaments.
Sempre pensarem en nosaltres, i quan ens vulguis sentir més a prop mira al cel, de nit quan es veuen les estrelles. I recorda allò que va dir aquell poeta bengalí, “si plores perquè s’amaga el sol, les llàgrimes no et deixaran veure les estrelles”. Estaré en totes les estrelles i tots vosaltres, que estimeu els animals, en el nostre cor.
Endavant amb ànim, que teniu molta feina a fer.
Gràcies Carme!
Molt bonic..
Com els estimem!!.i ens estimen.