La Mel ha pujat al Paradís dels Animals i porta un encàrrec de qui l’han estimat tant, Iolanda i Jaume, que li diuen “Allà on siguis, corre, salta, neda, banya’t, juga, explora, fes forats, persegueix al Llamp, fes tot el que ja no podies, i no deixis de tenir cura de qui ja saps, que et troba i et trobarà a faltar igual que nosaltres”. I la Mel que era molt obedient farà tot el que li han dit.
I és que Iolanda ens diu, “Mel, la nostra «nena», la nostra «lobita»… vas marxar ahir, amb nosaltres i amb el teu estimat «vete». Gràcies per aquests més de tretze anys que ens has regalat. Vas arribar a les nostres vides en un moment en què vas ser de molta ajuda pel teu Jaume que havia patit la pèrdua del seu pare feia poc. Teníeu un vincle molt especial. Hem gaudit molt de tu, has estat una gossa feliç. Gaudies allà on anàvem, rius, platges, muntanyes, llacs, pantans, neu, pluja, fang, sorra… tot t’agradava.. Sempre al nostre cor.
La Mel també us vol dir que, tot i la pena que ha sentit en deixar-vos, en arribar al Paradís ha estat molt ben rebuda. Mireu que us diu, “no us podeu ni imaginar quants m’han vingut a rebre, gossos però també gats, cavalls, gallines… Cadascú m’ha dit el seu nom i jo creia que no m’ho podria aprendre però em diuen que sí, que aquí tot és miraculós. I sabeu, aquí es pot menjar de tot. I ¡com és de divertit saltar d’un núvol a l’altre! Son com de cotó, quan caus sobre un sembla que t’enfonsis, però res d’això. I ara hi ha un parell de gats que fan torn per pujar a sobre meu quan salto. De nit mirem els estels que estan més a prop que a baix. a la Terra. Hi ha un gos, Terol es diu, que m’ha explicat que li puc dir a l’estel que vulgui que us envio un petó molt fort i quan mireu un estel fixeu-vos que si en un moment llueix més, és el meu petó.
I no solament els col·legues animals, també passem estones amb totes les persones que estimen els animals i que també han pujat al seu Paradís. I ja sabeu amb qui passo bones estones i ens comuniquem igual que ho fèiem a baix. És bonic oi?
Sé que esteu tristos, jo també quan us vaig deixar, han estat molts anys amb vosaltres i amb els altres, hem fet tantes excursions, ens heu portat a llocs tan bonics, i com m’agradava ficar-me a l’aigua i córrer. Què us haig de dir si ho sabeu tot. Us ha de consolar però saber que he arribat molt bé, que aquest Paradís és la repera i per això us dic que penseu en mi, sobre tot en els bons moments que hem passat junts i que han estat molts i durant molt de temps. Us vigilo i vull veure el vostre somriure.