Els gats del jardí.
Al jardí hi ha una gata amb quatre gatets. És blanca amb alguna taca negra i aquest hivern deu haver tingut un accident i s’ha quedat sense cua, només en té un petit bocí. Els gatets ja són una miqueta grans, pugen i baixen per la figuera i són molt graciosos. Dos són negres, un amb taqueta blanca al coll, i dos blancs tacats de negre com el Casimiro, que va ser un gat trobat al carrer que vam portar de Barcelona i que va tenir molts descendents. Els gatets al començament de l’estiu eren feréstecs però ara comencen a amansir-se perquè l’avi baixa cada dia a donar-los-hi menjar. Així que el veuen se’n van corrents cap a la taula de marbre, on mengen.
La gata porta als quatre gatets d’excursió…o no.
Ahir la Milissa va deixar oberta la porta que va al jardí i de cop i volta vam veure que tots els gatets estaven dins de casa. Semblava com si la mare els hagués portat d’excursió. Jo primer pensava que els havia ensenyat a pujar del jardí i entrar per la finestreta del lavabo, però no, han pujat per les escales que donen a la cuina. Finalment no sabem si era una excursió o que algun gatet atrevit havia iniciat l’aventura de pujar i els demés l’han seguit, i la gata, clar, també, doncs de moment és tant bona mare que no els perd de vista.
Com amansir els gatets: el papà, la Milissa
Per amansir els gatets, l’avi baixa cada dia desprès d’esmorzar amb un pot de menjar per gats. Ells, que ja ho saben el van a rebre i desprès pugen corrents a la taula de marbre que és on te lloc l’esmorzar. Llavors els hi posa unes quantes cullerades a uns plats i es queda al costat. Quan s’acostumen a que estigui allà intenta acariciar-los. No se si se’n sortirà, ell mateix diu que ja són una mica massa grans per aprendre’n, sembla que quan son petits s’amanseixen millor.
La gata se’n va a casa de la veïna
A prop de casa hi ha una veïna, que li diem “la gataire” perquè abans, a l’hivern, quan no hi érem s’encarregava de donar menjar als gats. Ho va seguir fent-ho fins i tot quan hi érem, però ja no tenia la clau del jardí i els hi deixava el ranxo a un diari a l’entrada que dóna al carrer. La gata sembla que te bona memòria. L’altra dia vaig sentir miolar i vaig sortir al balcó. Vaig veure que just miolava davant de ca la veïna. Finalment ella va sortir i li va dir: “què vols, que no et donen menjar a casa?”
Els gats de casa
A part dels gats que viuen al jardí, hi ha dos gats que viuen a casa. Un es diu Maginet és molt gran, blanc i gris. L’altre més petit, tot negre i és diu Baltasar. Cada un té la seva personalitat. En Maginet dorm sempre a prop de l’avi, i al matí quan es lleva el gat també ho fa. Quan baixa a esmorzar, precedeix l’avi i sembla el seu patge o majordom. En Baltasar va desaparèixer uns quants dies i pensàvem que l’havia atropellat algun cotxe. Potser si que el van atropellar, però com diu la dita “set vides te un gat”, un bon dia va tornar, molt prim i coix. Ens vam posar tots molt contents, i ara ja s’està recuperant.
Una bona mare.
Quan anem a dinar al restaurant sempre queda una mica de menjar. Ja sigui carn o peix, l’avi acostuma a portar una bossa de plàstic, quasi sempre la que embolica els dominicals o altres suplements de La Vanguardia o revistes a les que està subscrit, i me la passa per que me’n dugui a casa el menjar sobrant. Abans era l’avia la que portava bosses de plàstic i ell rondinava, però ara troba que és una bona idea i porta la bossa. Fa pocs dies vaig baixar al jardí uns bocins grans de pollastre. Vaig fer malament de no tallar-los, doncs els dos gatets més atrevits van saltar ràpids com un llamp i se’ls van emportar. La gata i els altres és van quedar sense. L’endemà les sobres eren de peix i vaig tenir la precaució de trossejar-ho. Tots quatre gats van menjar, i la mare no: ella s’ho mirava, i cuitava de que tots aprofitessin de l’àpat. és molt bona mare.
La gata vigila des del mur
Avui el gatet negre més petit ha pujat al terrat per la figuera. Li he dit: “Hola gatet” i ell ha tornat a baixar (i la Milissa ha corregut cap a la seva habitació que dóna al terrat per tancar els finestrons: no vol gats a la seva cambra). Però no hi havia perill doncs els altres tres jugaven per baix. La mare estava molt seria, apostada al mur que separa el jardí on hi ha la figuera del darrere. Estava allà expressament, a mig camí, entre el terrat i el jardí i així podia vigilar tant als que pujaven figuera amunt com als que jugaven a baix.
Coral gatuna
Un dia l’avi no podia obrir la llauna de menjar per gats, va trigar molt, i ja estaven tots a la taula de marbre preparats i miolant. Estaven tots quatre petits formant una filera i la mare darrera, i tots miolaven de mala manera, semblaven una coral gatuna.
Passadissos secrets
La gata ha ensenyat als quatre gatets els passadissos secrets que que van des del jardí, passant al subterrani per una finestreta petita fins a l’entrada principal de la casa. D’allà poden sortir al carrer fins i tot quan està la porta tancada doncs hi ha un forat rodó just de la seva mida, fet justament per això: una gatera. Abans moltes cases en tenien. També la porta que va al subterrani en te una.