Enfront de l’odi, l’amor, enfront la indiferència, la amistat, en front del recel i la desconfiança, la humanitat. Podríem escriure un munt de termes antagònics i decidir quin es diu més amb la nostra manera de ser i d’encarar la vida i les situacions que se’ns presenten.
A mitjans de setembre algú, no gosem dir una persona, va actuar amb covardia i maldat llençant en un contenidor tres gatets acabats de néixer. ¿Per què no va avisar algú dient que no els podia tenir, o deixar que estiguessin amb la mare fins que es poguessin donar en adopció o fins i tot portar-los a un refugi?
Va optar per la via miserable. Quan el personal de la neteja ens va avisà dos ja eren morts i un encara respirava.
I aquí va començar una història d’amor, d’humanitat, d’esperança. Han passat més de dos mesos i aquest petitó, que potser mesurava uns centímetres, ni els veterinaris gosaven apostar per la seva supervivència, ha tirat endavant. Se li ha posat per nom Hero. Després de setmanes a la clínica la nostra sòcia Rosa el va acollir fins que es recuperés i es pogués donar en adopció. Ja està adoptat, per ella mateixa i la seva família, on hi ha d’altres gats i gossos. I és que com ets pots despendre’t d’un animalet al que ella i tota la família han estat cuidant, mimant dia i nit.
Les femelles quan tenen els seus gatets a banda d’alimentar-los, els xuclen el pipi, fins que aprenen. Aquest no havia passat per aquest procés i calia apretar-li la panxa perquè fes les seves necessitats, i donar-li el menjar amb una xeringa. S’ha fet, ho han fet. Pagava la pena? SÍ, rotundament SÍ i així es mostrava l’amor i la humanitat enfront de l’odi i la maldat. L’amor i la humanitat que igualment han mostrat moltes persones que han fet aportacions per tal de fer front a les despeses veterinàries d’aquesta salvació.
Des de Caldes pels Animals estem pels gats, pels animals i per les persones i ajudem en tot el que podem. Som persones sensibles vers el patiment de tanta gent i ajudem en tot el que podem. Patim amb ells i ens alegrem quan els passen coses bones. Són temps difícils per a molts, no tant pels que més tenen i pels que solament pensen en acumular sense importar-los el que passa al seu voltant.
Volem compartir amb vosaltres aquesta petita història que està en marxa. Tenim d’altres que s’han anat publicant en el Facebook i en el Web. On en front de la maldat, el cas de la Mia, paraplègica perquè li varen disparar balins quan donava de mamar els seus petits, la solidaritat dels veïns que ens ajudaren a agafar-la per dur-la als veterinaris i de la Mar que la té a casa seva amb un dels petits. Els altres varen ser adoptats per bones persones.
