{"id":2286,"date":"2022-08-15T13:39:39","date_gmt":"2022-08-15T13:39:39","guid":{"rendered":"https:\/\/caldespelsanimals.com\/blog\/?p=2286"},"modified":"2022-08-15T13:56:04","modified_gmt":"2022-08-15T13:56:04","slug":"una-historia-que-explica-la-montse-vallmitjanaagost-2004","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/caldespelsanimals.com\/blog\/una-historia-que-explica-la-montse-vallmitjanaagost-2004\/","title":{"rendered":"UNA HIST\u00d2RIA QUE EXPLICA LA MONTSE VALLMITJANA – AGOST 2004"},"content":{"rendered":"
\n
\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n

Els gats del jard\u00ed.<\/strong> 
Al jard\u00ed hi ha una gata amb quatre gatets. \u00c9s blanca amb alguna taca negra i aquest hivern deu haver tingut un accident i s\u2019ha quedat sense cua, nom\u00e9s en t\u00e9 un petit boc\u00ed. Els gatets ja s\u00f3n una miqueta grans, pugen i baixen per la figuera i s\u00f3n molt graciosos. Dos s\u00f3n negres, un amb taqueta blanca al coll, i dos blancs tacats de negre com el Casimiro, que va ser un gat trobat al carrer que vam portar de Barcelona i que va tenir molts descendents. Els gatets al comen\u00e7ament de l\u2019estiu eren fer\u00e9stecs per\u00f2 ara comencen a amansir-se perqu\u00e8 l\u2019avi baixa cada dia a donar-los-hi menjar. Aix\u00ed que el veuen se\u2019n van corrents cap a la taula de marbre, on mengen.<\/p>\n\n\n\n

La gata porta als quatre gatets d\u2019excursi\u00f3…o no.<\/strong> 
Ahir la Milissa va deixar oberta la porta que va al jard\u00ed i de cop i volta vam veure que tots els gatets estaven dins de casa. Semblava com si la mare els hagu\u00e9s portat d\u2019excursi\u00f3. Jo primer pensava que els havia ensenyat a pujar del jard\u00ed i entrar per la finestreta del lavabo, per\u00f2 no, han pujat per les escales que donen a la cuina. Finalment no sabem si era una excursi\u00f3 o que algun gatet atrevit havia iniciat l\u2019aventura de pujar i els dem\u00e9s l\u2019han seguit, i la gata, clar, tamb\u00e9, doncs de moment \u00e9s tant bona mare que no els perd de vista. <\/p>\n\n\n\n

Com amansir els gatets: el pap\u00e0, la Milissa<\/strong> 
Per amansir els gatets, l\u2019avi baixa cada dia despr\u00e8s d\u2019esmorzar amb un pot de menjar per gats. Ells, que ja ho saben el van a rebre i despr\u00e8s pugen corrents a la taula de marbre que \u00e9s on te lloc l\u2019esmorzar. Llavors els hi posa unes quantes cullerades a uns plats i es queda al costat. Quan s\u2019acostumen a que estigui all\u00e0 intenta acariciar-los. No se si se\u2019n sortir\u00e0, ell mateix diu que ja s\u00f3n una mica massa grans per aprendre\u2019n, sembla que quan son petits s\u2019amanseixen millor.<\/p>\n\n\n\n

La gata se\u2019n va a casa de la ve\u00efna<\/strong> 
A prop de casa hi ha una ve\u00efna, que li diem \u201cla gataire\u201d perqu\u00e8 abans, a l\u2019hivern, quan no hi \u00e9rem s\u2019encarregava de donar menjar als gats. Ho va seguir fent-ho fins i tot quan hi \u00e9rem, per\u00f2 ja no tenia la clau del jard\u00ed i els hi deixava el ranxo a un diari a l\u2019entrada que d\u00f3na al carrer. La gata sembla que te bona mem\u00f2ria. L\u2019altra dia vaig sentir miolar i vaig sortir al balc\u00f3. Vaig veure que just miolava davant de ca la ve\u00efna. Finalment ella va sortir i li va dir: \u201cqu\u00e8 vols, que no et donen menjar a casa?\u201d<\/p>\n\n\n\n

Els gats de casa<\/strong> 
A part dels gats que viuen al jard\u00ed, hi ha dos gats que viuen a casa. Un es diu Maginet \u00e9s molt gran, blanc i gris. L\u2019altre m\u00e9s petit, tot negre i \u00e9s diu Baltasar. Cada un t\u00e9 la seva personalitat. En Maginet dorm sempre a prop de l\u2019avi, i al mat\u00ed quan es lleva el gat tamb\u00e9 ho fa. Quan baixa a esmorzar,  precedeix l\u2019avi i sembla el seu patge o majordom. En Baltasar va desapar\u00e8ixer uns quants dies i pens\u00e0vem que l\u2019havia atropellat algun cotxe. Potser si que el van atropellar, per\u00f2 com diu la dita \u201cset vides te un gat\u201d, un bon dia va tornar, molt prim i coix. Ens vam posar tots molt contents, i ara ja s\u2019est\u00e0 recuperant. <\/p>\n\n\n\n

Una bona mare.<\/strong> 
Quan anem a dinar al restaurant sempre queda una mica de menjar. Ja sigui carn o peix, l\u2019avi acostuma a portar una bossa de pl\u00e0stic, quasi sempre la que embolica els dominicals o altres suplements de La Vanguardia o revistes a les que est\u00e0 subscrit, i me la passa per que me\u2019n dugui a casa el menjar sobrant. Abans era l\u2019avia la que portava bosses de pl\u00e0stic i ell rondinava, per\u00f2 ara troba que \u00e9s una bona idea i porta la bossa. Fa pocs dies vaig baixar al jard\u00ed uns bocins grans de pollastre. Vaig fer malament de  no tallar-los, doncs els dos gatets m\u00e9s atrevits van saltar r\u00e0pids com un llamp i se\u2019ls van emportar. La gata i els altres \u00e9s van quedar sense. L\u2019endem\u00e0  les sobres eren de peix i vaig tenir la precauci\u00f3 de trossejar-ho. Tots quatre gats van menjar, i la mare no: ella s\u2019ho mirava, i cuitava de que tots aprofitessin de l\u2019\u00e0pat. \u00e9s molt bona mare.<\/p>\n\n\n\n

La gata vigila des del mur<\/strong> 
Avui el gatet negre m\u00e9s petit ha pujat al terrat per la figuera. Li he dit: \u201cHola gatet\u201d i ell ha tornat a baixar (i la Milissa ha corregut cap a la seva habitaci\u00f3 que d\u00f3na al terrat per tancar els finestrons: no vol gats a la seva cambra). Per\u00f2 no hi havia perill doncs els altres tres jugaven per baix. La mare estava molt seria, apostada al mur que separa el jard\u00ed on hi ha la figuera del darrere. Estava all\u00e0 expressament, a mig cam\u00ed, entre el terrat i el jard\u00ed i aix\u00ed podia vigilar tant als que pujaven figuera amunt com als que jugaven a baix.<\/p>\n\n\n\n

Coral gatuna<\/strong> 
Un dia l\u2019avi no podia obrir la llauna de menjar per gats, va trigar molt, i ja estaven tots a la taula de marbre preparats i miolant. Estaven tots quatre petits formant una filera i la mare darrera, i tots miolaven de mala manera, semblaven una coral gatuna.<\/p>\n\n\n\n

Passadissos secrets<\/strong> 
La gata ha ensenyat als quatre gatets els passadissos secrets que que van des del jard\u00ed, passant al subterrani per una finestreta petita fins a l\u2019entrada principal de la casa. D\u2019all\u00e0 poden sortir al carrer fins i tot quan est\u00e0 la porta tancada doncs hi ha un forat rod\u00f3 just de la seva mida, fet justament  per aix\u00f2: una gatera. Abans moltes cases en tenien. Tamb\u00e9 la porta que va al subterrani en te una.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Els gats del jard\u00ed. Al jard\u00ed hi ha una gata amb quatre gatets. \u00c9s blanca amb alguna taca negra i aquest hivern deu haver tingut un accident i s\u2019ha quedat sense cua, nom\u00e9s en t\u00e9 un petit boc\u00ed. Els gatets ja s\u00f3n una miqueta grans, pugen i baixen per la figuera i s\u00f3n molt graciosos. Dos […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":2287,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ocean_front_end_style_editor":"no","ocean_post_layout":"","ocean_both_sidebars_style":"","ocean_both_sidebars_content_width":0,"ocean_both_sidebars_sidebars_width":0,"ocean_sidebar":"0","ocean_second_sidebar":"0","ocean_disable_margins":"enable","ocean_add_body_class":"","ocean_shortcode_before_top_bar":"","ocean_shortcode_after_top_bar":"","ocean_shortcode_before_header":"","ocean_shortcode_after_header":"","ocean_has_shortcode":"","ocean_shortcode_after_title":"","ocean_shortcode_before_footer_widgets":"","ocean_shortcode_after_footer_widgets":"","ocean_shortcode_before_footer_bottom":"","ocean_shortcode_after_footer_bottom":"","ocean_display_top_bar":"default","ocean_display_header":"default","ocean_header_style":"","ocean_center_header_left_menu":"0","ocean_custom_header_template":"0","ocean_custom_logo":0,"ocean_custom_retina_logo":0,"ocean_custom_logo_max_width":0,"ocean_custom_logo_tablet_max_width":0,"ocean_custom_logo_mobile_max_width":0,"ocean_custom_logo_max_height":0,"ocean_custom_logo_tablet_max_height":0,"ocean_custom_logo_mobile_max_height":0,"ocean_header_custom_menu":"0","ocean_menu_typo_font_family":"0","ocean_menu_typo_font_subset":"","ocean_menu_typo_font_size":0,"ocean_menu_typo_font_size_tablet":0,"ocean_menu_typo_font_size_mobile":0,"ocean_menu_typo_font_size_unit":"px","ocean_menu_typo_font_weight":"","ocean_menu_typo_font_weight_tablet":"","ocean_menu_typo_font_weight_mobile":"","ocean_menu_typo_transform":"","ocean_menu_typo_transform_tablet":"","ocean_menu_typo_transform_mobile":"","ocean_menu_typo_line_height":0,"ocean_menu_typo_line_height_tablet":0,"ocean_menu_typo_line_height_mobile":0,"ocean_menu_typo_line_height_unit":"","ocean_menu_typo_spacing":0,"ocean_menu_typo_spacing_tablet":0,"ocean_menu_typo_spacing_mobile":0,"ocean_menu_typo_spacing_unit":"","ocean_menu_link_color":"","ocean_menu_link_color_hover":"","ocean_menu_link_color_active":"","ocean_menu_link_background":"","ocean_menu_link_hover_background":"","ocean_menu_link_active_background":"","ocean_menu_social_links_bg":"","ocean_menu_social_hover_links_bg":"","ocean_menu_social_links_color":"","ocean_menu_social_hover_links_color":"","ocean_disable_title":"default","ocean_disable_heading":"default","ocean_post_title":"","ocean_post_subheading":"","ocean_post_title_style":"","ocean_post_title_background_color":"","ocean_post_title_background":0,"ocean_post_title_bg_image_position":"","ocean_post_title_bg_image_attachment":"","ocean_post_title_bg_image_repeat":"","ocean_post_title_bg_image_size":"","ocean_post_title_height":0,"ocean_post_title_bg_overlay":0.5,"ocean_post_title_bg_overlay_color":"","ocean_disable_breadcrumbs":"default","ocean_breadcrumbs_color":"","ocean_breadcrumbs_separator_color":"","ocean_breadcrumbs_links_color":"","ocean_breadcrumbs_links_hover_color":"","ocean_display_footer_widgets":"default","ocean_display_footer_bottom":"default","ocean_custom_footer_template":"0","ocean_post_oembed":"","ocean_post_self_hosted_media":"","ocean_post_video_embed":"","ocean_link_format":"","ocean_link_format_target":"self","ocean_quote_format":"","ocean_quote_format_link":"post","ocean_gallery_link_images":"off","ocean_gallery_id":[],"footnotes":""},"categories":[123,127],"tags":[],"class_list":["post-2286","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-histories","category-publicacions","entry","has-media"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/caldespelsanimals.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2286","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/caldespelsanimals.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/caldespelsanimals.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/caldespelsanimals.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/caldespelsanimals.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2286"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/caldespelsanimals.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2286\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2298,"href":"https:\/\/caldespelsanimals.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2286\/revisions\/2298"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/caldespelsanimals.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2287"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/caldespelsanimals.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2286"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/caldespelsanimals.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2286"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/caldespelsanimals.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2286"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}