Al Paradís del Animals no importa d’on arriba cadascú, són de molts llocs i de tot el món, però aquestes setmanes han vingut uns quants de Caldes d’Estrac. La darrera ha estat l’Estel i, com sempre, molt ben rebuda. Els primers que l’han anat a trobar han estat però els que eren del poble. Des de dalt ho veuen tot, les seves cases, els seus carrers, el seus amos i amics, i tothom que alimenta les colònies. Però com que estan tan entretinguts jugant, saltant entre núvols i fent-se companyia els agrada quan arriba algú de nou, com ara la Salti, que els expliqui coses.
L’Estel li vol dir a la Mercè, que ha viscut molt bé amb ella, ho ha tingut tot, llibertat per moure’s, menjar molt bo i moltíssima estima. I li vol dir que ha estat els millor temps de la seva vida, que havia estat una mica aventurera abans d’estar amb ella. També li envia una abraçada a la Isabel i en Juli, amb qui va estar uns dies abans d’anar a casa la Mercè. Li va saber greu anar-se’n, però l’important és que sàpiga que està molt bé al Paradís i que li envia una abraçada ben gran. Sap que la recordarà però li diu que estigui tranquil·la i que continuï sent amant dels animals, que és una de les millors coses que poden fer els humans, i atenció, diu, “que també sou animals”. I diu, també, “gràcies per ser com ets.” Mua mua, miau estimada.
