Buffff, Mar, no vegis la feinada que he tingut per conèixer la quantitat d’animals que hi ha aquí. Sort que un ruc i m’ha portat a sobre.  Gats, cavalls, ocells de tota mena, espero que a la nit callin perquè canten molt. Ja sé que el seu cant és molt bonic, però és que al final també jo acabaré dient pioooooooo, pio pio, en comptes de guau guau.

Veig tots ens podem barrejar. A això li diuen el Paradís dels Animals. Li he explicat al ruc que em porta que he viscut amb gats i que els estimo molt diu que aquí tots ens estimem. Li he preguntat on són les clíniques veterinàries i ha rigut molt. Diu que aquí no calen i que mai ens posem malalts, si de cas alguna cagarrina si mengem més del compte. Ostres, no hi ha vetes! ja sé que la Sílvia m’ha tractat molt bé sempre, i que ho feia pel meu bé, però a qui li agrada que li li posin injeccions i menys mal que no en varen posar supositoris. Jo el cul solament el vull per cagar.

Mar, has estat el meu amor. Tu dius que em vas escollir però nanay, et vaig escollir jo perquè soc molt intel·ligent, i modest, ja ho veus. Quan em varen rescatar d’aquell lloc i em posaren a facebook per trobar qui em volgués portar a casa seva jo vaig rebutjar a molts, fins que et vaig veure. I vaig pensar, aquesta és la meva. Han estat uns anys molt bonics i m’ho he passat d’allò més bé amb tu i amb els teus amics animals i humans, i amb la gent de Caldes pels Animals, que deu n’hi do la feina que feu!!! I sí, tal com diu la Rosa he estat el soci número 1 perquè he estat des dels inicis de l’Associació, i he anat a totes les reunions, quasi fent de secretari pelut. I quin poema més bonic que ha enviat la Marta. Gràcies a tots companys pel vostre afecte.

Mar, gràcies per haver estat amb mi fins l’últim moment, i gràcies a la Iolanda per haver-te acompanyat. No podies venir a aquest viatge, i per això t’explico que estic molt bé. Estàs trista, però pensa com ens hem estimat i això és per sempre i pensa que animals i persones (que també són animals) esperen molt de tu.

Uf quina carta més llarga, però te la mereixes. Amunt l’ànim i pensa que et vigilo, des d’aquí es veu tot i vull que superis la meva anada perquè tot i que no em vegis, estem junts i això és l’important. Oi què sí?

El meu guau guau més amorós.

Roc Vidal

Esta entrada tiene 2 comentarios

  1. Mar Vidal

    Que bonic Carme. Moltes gràcies!!!

  2. Mònica i Pere

    Us estimem tant, Roc, on siguis ara; Mar, per la teva labor i amor cap els animals; Carme, per tot.

Deja una respuesta