CALDES
PELS ANIMALS
CALDES
PELS ANIMALS
Enfront de l’odi, l’amor, enfront la indiferència, la amistat,
en front del recel i la desconfiança, la humanitat. Podríem escriure un munt de
termes antagònics i decidir quin es diu més amb la nostra manera de ser i d’encarar
la vida i les situacions que se’ns presenten.
A
mitjans de setembre algú, no gosem dir una persona, va actuar amb covardia i
maldat llençant en un contenidor tres gatets acabats de néixer. ¿Per què no va
avisar algú dient que no els podia tenir, o deixar que estiguessin amb la mare
fins que es poguessin donar en adopció o fins i tot portar-los a un refugi?
Va optar per la via miserable. Quan el personal de la neteja ens va avisà dos ja eren morts i un encara respirava.
L'Hero després de setmanes a la clínica.
I aquí va començar una història d’amor, d’humanitat, d’esperança. Han passat més de dos mesos i aquest petitó, que potser mesurava uns centímetres, ni els veterinaris gosaven apostar per la seva supervivència, ha tirat endavant. Se li ha posat per nom Hero. Després de setmanes a la clínica la nostra sòcia Rosa el va acollir fins que es recuperés i es pogués donar en adopció. Ja està adoptat, per ella mateixa i la seva família, on hi ha d’altres gats i gossos. I és que com ets pots despendre’t d’un animalet al que ella i tota la família han estat cuidant, mimant dia i nit.
L’Hero en diferents moments de la seva evolució cap a la vida.
Les femelles quan tenen els seus gatets a banda d’alimentar-los, els xuclen el pipi, fins que aprenen. Aquest no havia passat per aquest procés i calia apretar-li la panxa perquè fes les seves necessitats, i donar-li el menjar amb una xeringa. S’ha fet, ho han fet. Pagava la pena? SÍ, rotundament SÍ i així es mostrava l’amor i la humanitat enfront de l’odi i la maldat. L’amor i la humanitat que igualment han mostrat moltes persones que han fet aportacions per tal de fer front a les despeses veterinàries d’aquesta salvació.
L’Hero ja molt espavilat, tot i que petitó, amb la seva amiga i companya, la Ivona.
Des de Caldes
pels Animals estem pels gats, pels animals i per les persones i ajudem en tot
el que podem. Som persones sensibles vers el patiment de tanta gent i ajudem en
tot el que podem. Patim amb ells i ens alegrem quan els passen coses bones. Són
temps difícils per a molts, no tant pels que més tenen i pels que solament
pensen en acumular sense importar-los el que passa al seu voltant.
Volem
compartir amb vosaltres aquesta petita història que està en marxa. Tenim
d’altres que s’han anat publicant en el Facebook i en el Web. On en front de la
maldat, el cas de la Mia, paraplègica perquè li varen disparar balins quan
donava de mamar els seus petits, la solidaritat dels veïns que ens ajudaren a
agafar-la per dur-la als veterinaris i de la Mar que la té a casa seva amb un
dels petits. Els altres varen ser adoptats per bones persones.
Unos “investigadores” españoles han publicado en el Periódico del jueves 12 de mayo un escrito, no sé si original o reproducido de una asociación científica creo que británica, en el que tilda a los gatos de los “depredadores invasivos más dañinos para la biodiversidad”. El artículo es largo y no he podido por menos de enviarles una respuesta. Aquí va.
Señores y señoras
científicos, he leído en el Periódico cómo ustedes se hacen eco y, por eso
mismo, supongo que están de acuerdo, en considerar los gatos, tanto domésticos
como colonias de callejeros, los depredadores invasivos más dañinos para la
biodiversidad.
No he visto otras aportaciones de esa SCB,
pero tampoco en ustedes al publicar ese escrito ninguna alusión a temas que
“quizá” también contribuyen a la pérdida de biodiversidad, por ejemplo:
Deforestación en
tantísimos lugares solamente por intereses económicos
Tala de árboles, por la
misma razón
Agricultura y ganadería
intensiva
Demografía humana
imparable
Cambio climático
Plaguicidas
Especies invasoras,
mosquitos, mejillones cebra, y muchos otros que llegan por distintos medios,
entre ellos los humanos
Transmisión de
enfermedades por parte de humanos
Y qué decir de Doñana ¿no
les preocupa la pérdida evidente de biodiversidad en ese entorno? y aquí no son
los gatos los culpables. ¿Por qué no lo mencionan?
Solo cito algunos ejemplos. Creen ustedes
que ante todo esto la mayor amenaza contra la biodiversidad viene de los gatos.
Las colonias de gatos están gestionadas
por personas que aplican la política CER (captura, esterilización, retorno).
Cuentan con las aportaciones de socios y en bastantes casos, pero nunca
suficientes, de los municipios. También se controlan sus enfermedades.
Son depredadores, como todo ser vivo,
nosotros los primeros. Cazadores, (no más que los humanos que lo hacen por
diversión o exhibicionismo, salvo excepciones). Cazan, cuando pueden pájaros,
es cierto, pero no siempre les resulta fácil ni es la mayor amenaza de las
aves.
Por otro lado, los gatos callejeros y
también los perros provienen en su gran mayoría de gente incívica que los
abandona y ellos van proliferando. Esa proliferación es la que se controla por
medio del CER.
Podría extenderme mucho más, aunque
ustedes ya lo han hecho bastante. Pero consideren también el beneficio que
proporciona un animal, gato, perro, conejo… a las personas, para combatir la
soledad, sentirse apreciadas, saber que hay quien les quiere. Evita depresiones
y se sabe que residencias de ancianos, también hospitales los admiten, y
proporcionan un bienestar psicológico a pacientes y residentes. Por no hablar
de la terapia animal, cada vez más utilizada y que muestra su efectividad.
Estoy en contacto con prestigiosos
científicos que nunca han reparado en esto que a ustedes parece preocuparles.
¿No tienen nada más importante qué investigar, con el dinero de los
contribuyentes que dedicarse a este tema, difundiendo lo que otros han
escrito?
Gracias si es que me leen.
Hero, estimat, moltes gràcies per la
teva missiva. Ens tranquil·litza perquè ho hem passat molt malament.
T’haguessin volgut tenir molts anys amb nosaltres, gaudint tu i nosaltres però
no va poder ser. Has estat una estrella fugaç i enlluernadora, amb una vida curta
però intensa i plena. Vas despertat solidaritat en gent que no et coneixia directament,
has tret coses molt bones de cadascú de nosaltres i dels animals que t’han
acompanyat.
Per tot això ET PORTEM AL NOSTRE COR.
La missiva que ens envia l’Hero
Estimats tots, us haig de dir que ja soc a sobre del núvol. El viatge ha
estat com un somni. En arribar em reberen un munt d’animals de tota mena, els
gats en primera fila, petitons com jo i
més petits encara. He reconegut els meus dos germanets i també en Misho, que va
viure molts anys a la meva llar i em va dir que m’ha d’explicar un munt de
coses. També hi ha moltes gates que em volen fer de mare. Tenim joguines i és
tan divertit saltar entre núvols. Les mares ens estan a sobre, i no sé per què doncs
aquí no ens pot passar res dolent. Son un xic pesadetes però sempre és així.
Quan estem cansats de jugar ens
expliquem coses, del que cadascú feia allà a baix. Alguns ho van passar
malament per això aquí són els que tenen més privilegis, els primers en menjar,
per exemple. D’altres como jo, expliquem com varen ser estimats i com ens varen
cuidar a tota hora. No vull que patiu, no us he deixat, us porto en el cor,
igual que vosaltres em porteu a mi. I també als companys que vaig tenir a casa,
amb els que jugava, menjava i dormia. Jo volia saber què era la vida i de
veritat que és meravellosa i val la pena, malgrat que passin coses que no ens
agraden.
I, sabeu una cosa que ens diverteix molt.
Si mirem cap a baix podem veure la gent
dolenta que maltractava els animals i les persones. Estan en un núvol negre i
tots dins de merda, són les nostres caques que van directament on ells estan.
Imagineu. De tant en tant plou i es neteja el núvol però com que tots caguem
cada dia, tornen a estar merdosos, des dels peus fins el cap.
Pensem en totes les persones que ens han
estimat i dels amics animals que hem tingut, com jo mateix, en Rufus, en Bowie,
la Iona, la Queen. És tan bonic sentir-se estimat. Estic content d’haver estar
amb vosaltres i vull que continueu sent així de bons. ¡Ui! m’estan cridant per
anar a jugar una estoneta abans de menjar.
UN PETONÀS.
GRÀCIES A TOTES LES BONES PERSONES, PER SER-HO I PEL VOSTRE AJUT
La Mia amb el seu petitó a casa seva i de la Mar.
Aquestes són fotos enviades per alguns dels amics de l'Associaciò.
created with
WordPress Website Builder .